Ara sí que sí. Ja hi som. Trigarem 81 dies a tornar a engegar tota la maquinària. Els motors, però, encara no s’han apagat del tot perquè queda el Casal. I tenim la sisena hora que, en fèiem broma, però encara belluga pels passadissos del Parlament. Per ara, el que ens ha arribat, és que tot queda igual. Però ho anirem seguint amb interès. Mireu, si no, el comentari que fa una mare a l’apunt anterior d’aquest blog.
Ui, el blog. El vam estrenar al començar el curs i ens ha fet molt de servei. Hi hem anat deixar constància del què hem fet a l’AMPA, que és de tots i de totes, de les festes, de les adhesions, de notícies però també ens heu ajudat amb els comentaris i les propostes. Segurament és el moment de fer balanç de tot plegat. Hi ha coses que han sortit bé, d’altres millor (d’acord, d’altres no tant). Hem comès errors però també hi ha hagut encerts (oi?). Segur que pel cap us ronden idees, propostes, opinions… No les deixeu perdre. Si més no, madureu-les aquest estiu. I, perquè no, plantegeu-vos si podeu liderar-les, fer-vos en càrrec, i implicar-vos a la Junta per millorar dia a dia aquest espai que compartim i estimem: l’Escola Lavínia.
A l’Angelina, la Mariona, la Montse i la Ramona, gràcies per tot. Esperem que us agradessin les baldufes amb les que l’AMPA va voler contribuir a la festa d’homenatge sorpresa que us havien preparat mestres i alumnes. Podeu veure l’àlbum de fotos al blog de notícies de l’Escola.
A les famílies de 6è que us acomiadeu, que tingueu sort i que la vida us doni un camí ben llarg. La Lavínia sempre serà casa vostra.
A les famílies de P3 que us estreneu, molt benvinguts. Ja formeu part de la família de laviniets i lavinietes.
I a tots plegats, molt bon estiu!!!
[Dos track bonus]
[Un vídeo d’un equip petit, petit però molt i molt gran, d’un exemple d’esportivitat i optimisme. No us el deixeu perdre.]
[I, com no, una poesia de Joan Maragall, una de les Pirinenques. No us hi veieu?]
Ben ajegut a terra, com em plau
el veure davant meu en costa suau
un prat ben verd sota d’un cel ben blau!
I en les albes la gran bellugadissa
de les fulles d’acer que el vent eriça
amb tants reflexs de llum enlluernadissa.
I el sol estès per tot.
I el rec com cau
escumejant avall la costa suau
del prat ben verd sota del cel ben blau.
Tots els membres caiguts, tot jo per terra,
buidat de tota força i sens desig,
la pensa poc a poc se’m desaferra…
I em vaig trobant tan bé allà entremig,
i em va envaint com una immensa pau,
i vaig sent un tros més del prat suau
ben verd, ben verd sota d’un cel ben blau.
AFA lavínia 