744€ és la quantitat recollida aquesta vegada als Encants de Primavera, sense comptar el que les famílies de 6è han recollit per a les seves activitats. Moltes, moltes, moltíssimes gràcies a tots: als que porteu, als que organitzeu, als que munteu, als que compreu i als que desmunteu.
I tot i que anem amb molta cura perquè tot rutlli com una seda, i acostuma a ser així, aquesta vegada no tot ha sortit tan rodó com esperàvem. Per error, es van posar a la venda joguines de l’escola. I també, per falta de temps de revisió, alguns materials venuts no eren de la qualitat esperada. Per tot això, us demanem disculpes… però us demanem alguna cosa més.
Divendres a la tarda, enlloc de marxar o fer petar la xerrada al parc, una sèrie de mares es van quedar a endreçar tot això (bé, només es veu un fragment, no donava per més):
Això vol dir classificar joguines, roba i altres. I dins de cada un d’aquests apartats, tornar a classificar, i plegar, i descartar. I no, no tenim temps de provar si les màquines funcionen o els puzzles tenen totes les peces. Per tant, per començar, siguem responsables amb el material que portem. Els Encants no són la deixalleria i tot el que porteu en mal estat hi ha algú que ho ha d’anar a llençar, a més del disgust d’algun nen o nena quan la joguina triada no funciona… Ens podríem estalviar aquest pas, no trobeu?
Per altra banda, com que ho fem a les aules de classe, tot i que mirem d’anar amb cura, com que l’espai és molt petit, hi ha el perill de confondre material… I aquest any ha passat. En aquest cas, haurem de millorar els espais i sistemes de classificació. De tot s’aprèn en aquesta vida.
Diumenge, hi ha qui es lleva ben d’hora, ben d’hora per obrir l’escola, treure les taules (algunes pesen molt, però molt), tornar a organitzar i penjar, perquè el pati faci goig i estigui ben organitzat, responsabilitzar-se d’una d’alguna de les parades, o organitzar un taller… Perquè els encants no només són un benefici econòmic per a les activitats de l’Escola Inclusiva. També ho són per les nostres economies familiars. La majoria del material que es posa a la venda està en bones condicions i a uns preus absolutament simbòlics. A sobre, és un dia de trobada de tota la comunitat educativa. Hi sortim guanyant ho mireu com ho mireu.
Dues hores després, encara hi ha més feina. Perquè és impossible vendre-ho tot. De manera que…
Tornem a empaquetar, a recollir taules, a deixar l’escola ben neta i endreçada… I on va a parar tot aquest material? Per començar, als cotxes dels voluntaris…
I d’aquí a alguna entitat social que aquests voluntaris coneguin i que assegurin que es fa bon us de tot el material. Aquest any, com en els darrers anys, al Rebost de Fra Rossend dels Caputxins de Sarrià.
Malgrat tota aquesta feinada, fa molts anys que sempre hi ha gent a l’escola disposada a tirar-ho endavant. Però, com tot, les generacions passen i hem d’anar implicant-nos amb el mètode de relleus: us entren, altres surten… La majoria de nosaltres, amb un somriure als llavis i contents de la feina feta.
No deixaràs que els Encants desapareguin, oi? Ens hi trobem l’any vinent!!!
(Hauríem de parlar de la fantàstica i misteriosa Exposició de Plàstica, de que avui acaba el termini per inscriure’ns a les extraescolars, de que al blog del Casal d’Estiu ja hi ha els preus actualitzats i els documents d’inscripció… però tot això ja ho sabeu, oi?)